En truita, remenats, durs, escaldats, trencats, al plat, passats per aigua, fregits, com a ingredient de salses i rebosteria... l'ou és un aliment que en totes les seves formes ens encanta, és nutritiu, versàtil i barat. Si bé és cert que és font de colesterol, també és l'aliment proteic per excel·lència, conté multitud de vitamines, minerals i components bioactius que el converteixen en un nutrient excel·lent que no hem de reduir en la nostra dieta.

L'ou és bo per al cor

Encara que durant molts anys i pel seu contingut en colesterol s'ha relacionat el consum diari d'ous amb l'augment del risc cardiovascular, estudis europeus recents publicats a la revista European Journal of Clinical Nutrition han evidenciat que no hi ha una relació significativa. També demostren que consumir quatre ous de gallina o més per setmana no significa un risc superior de tenir un accident cardiovascular que si es pren només un a la setmana.

Els mites de l'ou es van desmuntant de tal manera que podem dir, fent l'ullet al tema, que "s'ha girat la truita": uns altres estudis internacionals publicats a la revista Heart, associen el consum diari d'ous amb un menor risc de malaltia cardiovascular en general.

D'aquesta manera, les pautes actuals recomanen que el control del colesterol i del risc cardiovascular s'ha de fer des de la perspectiva d'uns hàbits de vida saludables més que limitant el consum de colesterol. Fruita, verdura, grans integrals, productes làctics baixos en greix, aus, peix i nous han de ser abundants en la dieta. També hem de prevenir l'obesitat i el sedentarisme mitjançant l'exercici regular. Per disminuir el risc cardiovascular també cal abandonar hàbits com el tabac i reduir al màxim la ingesta d'alcohol i altres substàncies addictives.

Moltes qualitats nutritives

L'ou és un aliment amb un alt valor nutritiu, que per la seva fàcil masticació i digestió es recomana per a tots, especialment, nens, avis i embarassades. Tradicionalment s'ha considerat un aliment reconstituent per superar estats de cansament, decaïment i debilitat.

Està compost de clara i rovell, i aquesta última és on es concentren gran part dels nutrients. En la composició trobem proteïnes d'alta qualitat i de gran valor biològic (especialment l'albúmina de la clara), vitamines A, B, D i E, minerals com el ferro (com que és d'origen animal afavoreix l'absorció) i el sofre, greix (la lecitina) i colesterol.

Igual que la carn i el peix no conté hidrats de carboni ni fibra i encara que el mètode d'alimentació i cria de les gallines influeix en el seu poder nutricional, no hi ha diferència pel color de la closca: tant els ous blancs com els bruns tenen una equivalència nutricional.

Quina és la millor manera de consumir l'ou?

És recomanable menjar l'ou cuinat, sobretot la clara, ja que conté substàncies que dificulten l'absorció d'altres nutrients i que s'inactiven amb la calor. També s'afavoreix la digestió de la proteïna i s'elimina el risc d'infecció per salmonel·la.

La millor manera de cuinar-los per a persones amb sobrepès és cuit o passat per aigua. En qualsevol cas és recomanable evitar menjar-los fregits. I és recomanable que les persones amb trigliceridèmia triïn les clares en comptes dels rovells, perquè no contenen colesterol ni greixos saturats.

Per acabar, la Fundació Espanyola del cor, ens ofereix unes directrius sobre com utilitzar els ous:

• Per conservar l'ou de manera correcta, no hem de rentar-lo mai abans de guardar-lo a la nevera, ja que d'aquesta manera estarem s’elimina la capa protectora de la closca que impedeix que passin substàncies que poden contaminar-lo.
• Abans de cuinar-lo hem de rentar-nos bé les mans i netejar els estris que utilitzarem.
• Hem de trencar l'ou colpejant la vora amb un recipient diferent al que es faci servir per batre’l.

En conclusió, l'ou és un aliment fantàstic amb un alt poder nutritiu i no cal restringir-ne el consum llevat que es presenti alguna alteració brusca en les analítiques de sang.

I tu, ja has desmuntat els mites de l'ou? Quants en consumeixes a la setmana?