La síndrome metabòlica (també coneguda com a síndrome X, síndrome plurimetabòlica, síndrome d’e-insulinoresistència o síndrome de Reaven) és un conjunt de factors fisiològics, bioquímics, clínics i metabòlics que implica un augment del risc de patir una malaltia cardiovascular o una diabetis mellitus de tipus 2 .

Per considerar un diagnòstic de síndrome metabòlica han d'estar presents com a mínim 3 dels següents factors de risc:

• Excés de greix abdominal
• Hipertensió arterial
• Nivells anòmals de greixos en sang (nivells elevats de triglicèrids i nivells baixos de colesterol HDL o "colesterol bo")
• Nivells alts de glucosa en sang

La síndrome metabòlica no és una malaltia en si mateixa, però és un indicador de risc per patir problemes cardiovasculars. No cursa amb símptomes específics, de manera que el diagnòstic es dedueix de les anàlisis mèdiques dels nivells d'aquests factors de risc.

Per què es produeix la síndrome metabòlica?

Encara que no tots els investigadors es posen d'acord en la definició i en la causa, sembla que aquesta síndrome ve determinada per causes genètiques i que el sobrepès també juga un paper important en el seu desenvolupament.

A Espanya, la prevalença de la síndrome metabòlica és d'un 31% en la població adulta i de 17-18% en menors amb obesitat moderada.

La resistència a la insulina

La probabilitat de patir síndrome metabòlica és molt alta en persones que presenten malalties relacionades amb la resistència a la insulina, com la diabetis (dificultat per produir i respondre a l'hormona insulina) o la hiperinsulinèmia (excés d'insulina en sang). Aquestes malalties augmenten el risc cardiovascular perquè eleven els nivells de triglicèrids, disminueixen els nivells de colesterol bo (HDL), dificulten l'eliminació de greixos de la sang després dels àpats, eleven la pressió arterial i afavoreixen la formació de coàguls.

Així, en segments considerats d'alt risc, com el de familiars de persones amb diabetis, la prevalença augmenta fins a gairebé el 50%, arriba a més del 80% en persones diabètiques i al 40% en persones amb intolerància a la glucosa.

Com es tracta la síndrome metabòlica?

Com que la síndrome metabòlica és un conjunt de factors de risc que es presenten combinats, el tractament ha d'abordar cada malaltia per separat. En ocasions pot requerir algun tipus de medicació, però sempre serà imprescindible adoptar hàbits de vida saludable que disminueixin el risc cardiovascular, milloren la resistència a la insulina i regulin la pressió arterial i el colesterol:

• Pèrdua de pes: reduint tan sols un 10% del pes corporal disminueixen els nivells de colesterol LDL o "colesterol dolent", es comença a regular la tensió arterial, els lípids i la glucèmia a la sang, de manera que disminueix el risc cardiovascular global del pacient.
• Exercici regular: fer 30 minuts d'exercici aeròbic al dia activa la circulació sanguínia, normalitza la tensió arterial i els nivells de lípids en la sang i optimitza la funció de la insulina en l'organisme.
• Dieta equilibrada: baixa en greixos saturats i sucres processats, rica en fibra i greixos saludables i substitució dels hidrats de carboni simples pels complexos.
• Eliminar el tabac i l'excés d'alcohol.

La síndrome metabòlica pot començar a desenvolupar-se en la pubertat, quan el canvi hormonal pot afectar el greix corporal, els lípids en la sang i la pressió arterial. La prevenció primerenca, ja des de la joventut, és una bona inversió a l'hora de crear bons hàbits que tinguin cura de la nostra salut i disminueixin el risc de patir una malaltia cardiovascular. Publicado el24-05-2017