La mortalitat cardiovascular va en augment cada any, en part, a causa del progressiu envelliment de la població, els mals hàbits de vida i la prevalença dels factors de risc cardiovascular.
Segons dades de la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família (SEMG), les malalties cardiovasculars maten cada any més de 125.000 persones a Espanya. Per sexes, l'infart de miocardi és la principal causa de mort entre els homes majors de 60 anys. En la dona, l'ictus és la malaltia cardiovascular amb més mortalitat, tot i que s'espera que en els propers anys continuïn augmentant les xifres relatives a l'infart. Per fer-nos-es una idea, ara l'infart de miocardi triplica la mortalitat del càncer de mama.
L'infart de miocardi
Sol ocórrer si una de les artèries que subministra sang rica en oxigen a tot el múscul cardíac queda bloquejada per l'acumulació de plaques de greix i altres substàncies. La simptomatologia del pacient i les alteracions electrocardiogràfiques són vitals per al diagnòstic.
La insuficiència cardíaca
Es produeix quan el cor no és capaç de bombar la quantitat suficient de sang per satisfer la demanda de l'organisme. Sol ocórrer a causa de l’envelliment i, com vam comentar anteriorment, per l'actual augment de la supervivència als accidents cardiovasculars, que permeten assolir estadis més evolucionats de la malaltia i desenvolupar, amb el temps, aquest tipus d'insuficiència.
Generalment els símptomes de la insuficiència cardíaca són la manca d'aire (dispnea) i el cansament que, units a unes altres malalties, poden causar la fallida cardíaca.
Emergència hipertensiva
Ocorre quan es produeix una pressió arterial excessiva que pot posar en risc la vida del pacient (superior a 200 mm Hg de pressió sistòlica o 120 mm Hg de pressió diastòlica). Segons quin òrgan es vegi afectat, apareix una simptomatologia o una altra, que pot ser des d'un ictus fins a una angina de pit, una fallada renal, una hemorràgia a la retina...
Les arrítmies
Són trastorns del ritme cardíac, ja sigui per excés (taquicàrdia), per defecte (bradicàrdia) o per una anormalitat en el ritme. La simptomatologia sol ser la síncope (pèrdua del coneixement), palpitacions o la fallada cardíaca. La història clínica, l'exploració i l'electrocardiograma són fonamentals per diagnosticar-la. I segons la gravetat pot tractar-se amb fàrmacs, fent servir un desfibril·lador o, fins i tot, amb l'implant d'un marcapassos.
Síncope
Es produeix una pèrdua de consciència perquè no arriba prou sang al cervell durant uns quants segons. Tot i que pot succeir per causes que no són greus, com ara el malestar davant la sang o les agulles, causes ambientals o canvis posturals bruscos (més freqüent en les persones d'edat avançada), també poden ser causats per malalties més greus, com ara un infart, un ictus, arrítmies...). Hem de tenir compte amb les caigudes a terra que poden comportar els síncopes, ja que representen un risc per al pacient.
Tromboembolisme pulmonar
És un despreniment d'un coàgul format en una vena, que arriba al cor i origina una obstrucció que pot desembocar en una mort sobtada. Pot arribar a succeir després d'un fort traumatisme que impliqui fractura o aixafament i que es compliqui a causa de problemes de coagulació que es veuen afavorits, per exemple, per l'ús d'anticonceptius hormonals en la dona o per tumors malignes.
La síndrome aòrtica aguda (SAA)
L'envelliment o l'arterioesclerosi poden produir un aneurisma d'aorta, que és una dilatació d'una secció de l'aorta, que es va debilitant progressivament. Encara que és una malaltia que s'allarga en el temps i no presenta símptomes, la ruptura o l'esquinç d'un aneurisma és una situació perillosa, perquè és mortal fins a un 80% dels casos. En aquesta situació els símptomes són evidents: dolor d'abdomen i d'esquena que pot irradiar pels glutis i les cames, suor freda, marejos o sensació de vertigen, nàusees i vòmits, freqüència cardíaca ràpida, manca d'alè o pressió arterial baixa.
En tots els casos la rapidesa d'actuació, tant del malalt com dels professionals sanitaris, és vital, donada la gravetat que comporten. I de la correcta actuació d'aquests professionals dependrà en moltes ocasions la bona evolució del pacient i de vegades fins i tot la seva vida, afirma la SEMG.
Publicado el12-02-2019
