Dr. Eduard Homs | Cardiòleg del Centre Mèdic Mútua General de Catalunya

Cada dia hi ha major evidència epidemiològica que suggereix que l’activitat física pot contribuir a la prevenció i al control de moltes malalties i a més, les persones que realitzen una activitat física regular tenen una mortalitat global menor que les persones sedentàries.

D'entre les patologies, destaquen per la seva importància la hipertensió, l'obesitat, la dislipèmia, la diabetis i en particular el càncer de colon, ja que el sedentarisme causa un trànsit més lent dels aliments per el budell que suposa una major exposició a agents cancerígens.

Tanmateix, l’exercici físic regular produeix efectes psicològics que esdevenen molt positius per a la salut i el benestar de la població, com ara reduir considerablement els símptomes de depressió i ansietat. En relació amb l’apnea del son, un dels trastorns del son que limiten més la qualitat de vida de la persona, també es beneficia de l’activitat física. Així mateix, diversos estudis posen de manifest que l’exercici ajuda a millorar les funcions intel·lectuals amb participació de la memòria i de la cognició en les persones sedentàries de mitjana edat i cal remarcar, també, que l’activitat física reforça els músculs i millora el metabolisme dels ossos contribuint a disminuir el risc de fractura de cap de fèmur per l’osteoporosi.

En definitiva, la recomanació de realitzar exercici de forma regular i adequat a l’edat i l’estat físic de la persona en qualitat i quantitat, constitueix a totes llums una pràctica saludable atesos els beneficis a llarg termini. En aquest sentit, caminar cada dia entre 30 i 45 minuts està indicat per a totes les persones, amb especial atenció a la gent gran, diabètics, obesos i sedentaris. Cal assenyalar també que la pràctica d’exercici influeix positivament en l’adopció d’altres comportaments saludables en relació amb l’alimentació o amb el consum de tabac o alcohol.

Tanmateix, la informació i l’educació sanitària són, a més, importants per tal d’evitar els riscs potencials de l’exercici, des de les lesions musculars i/o articulars fins als accidents cardiovasculars que es poden minimitzar amb un programa de cribratge dirigit, sobretot, a aquelles persones amb risc o que presentin un procés patològic.