Dia Nacional del Donant d’Òrgans i Teixits: donar salva vides

El Dia Nacional del Donant d’Òrgans i Teixits se celebra a Espanya cada primer dimecres del mes de juny des de 1979. Amb aquest dia es pretén realitzar un homenatge als donants i als seus familiars, i sensibilitzar la societat de la importància de la donació d’òrgans, teixits o cèl·lules en un acte altruista que salva milers de vides cada any i contribueix a millorar la qualitat de vida d’un gran nombre de pacients.

Per què fer-se donant?

Donar és una decisió voluntària i altruista en la qual el donant manifesta que, un cop hagi mort, qualsevol part del seu cos que sigui apta per a un trasplantament pot ser utilitzada per ajudar altres persones. És important perquè hi ha milers de persones malaltes en llista d’espera que necessiten un trasplantament per continuar vivint i la donació és un gran acte de solidaritat: en condicions òptimes, un donant d’òrgans pot salvar fins a 8 vides i un donant de teixits pot ajudar més de 100 persones.

Tot i que el més habitual és donar després de la mort, en ocasions ‒i sempre que la vida del donant no corri perill‒, és possible fer una donació en vida d’un òrgan (com ara un ronyó) o una part d’un òrgan (del fetge), així com d’alguns tipus de teixits (membrana amniòtica, sang del cordó umbilical, moll o teixit ossi procedent d’una intervenció).

Qui pot ser donant d’òrgans i teixits?

Qualsevol persona és un donant potencial, sempre que en vida no hagi manifestat la seva voluntat en contra de la donació. No obstant això, s’han de complir unes condicions clíniques específiques en el moment de la mort del donant que determinaran quins òrgans i teixits són aptes. Per exemple, per al trasplantament d’òrgans, cal que la mort es produeixi en una unitat de cures intensives d’un hospital.

Quines parts del cos es poden donar?

Es poden donar òrgans sòlids, com ara els ronyons, el fetge, el cor, els pulmons el pàncrees i l’intestí.

D’una donació també es poden obtenir teixits molt necessaris com ara ossos, tendons, còrnies, vàlvules cardíaques, segments vasculars i pell. I cèl·lules progenitores i de l’hematopoesi (producció de cèl·lules sanguínies), com ara medul·la òssia, sang del cordó umbilical i sang perifèrica.

Què hem de fer per ser donants d’òrgans i teixits?

Segons la Llei de trasplantaments a Espanya, qualsevol persona és considerada com a donant sempre que en vida no s’hagi manifestat o establert el contrari. Quan una persona es planteja la possibilitat de ser donant d’òrgans i teixits el primer que ha de fer és comunicar-ho a la seva família perquè, arribat el moment, coneguin la seva voluntat i puguin signar l’autorització necessària. Ells seran els primers als quals es consultarà la possibilitat de la donació després de la mort, ja que s’assumeix que respectaran els desitjos de l’ésser estimat.

Una altra opció és sol·licitar la targeta de donant, un document que testimonia el nostre desig de ser donant d’òrgans després de la defunció. La targeta no té valor legal, per la qual cosa cal comunicar als nostres familiars el desig de ser donants, perquè autoritzin l’extracció d’òrgans després de la defunció.

Espanya, líder mundial en donació i trasplantament

Espanya ha estat líder mundial en donacions i trasplantaments durant 25 anys consecutius i el 2017 ha tornat a batre rècords: s’han assolit 46,9 donants per milió de població, amb un total de 2.183 donants, cosa que ha permès realitzar 5.259 trasplantaments d’òrgans. Aquesta xifra eleva la taxa de trasplantaments a 113 per milió de població i consolida internacionalment Espanya com ‘el país dels trasplantaments’. Segons l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT), aquestes dades suposen 6 donants i 14 trasplantaments diaris.

En total, s’han realitzat 3.269 trasplantaments renals (+ 9%), 1.247 d’hepàtics (+ 8%),304 cardiacs (+ 8%), 363 de pulmonars (+ 18%), 70 de pàncrees (-4%) i 8 d’intestinals (+ 100%). La llista d’espera es redueix per a tots els òrgans, excepte per al pàncrees.

El model espanyol de donació i trasplantament d’òrgans és un model de referència a tot el món. Les donacions es realitzen sempre de forma altruista i tot el procés és cobert, des del punt de vista econòmic, pel Sistema Nacional de la Salut, que compta amb una àmplia xarxa de professionals sanitaris amb formació específica. D’aquesta manera es garanteix la igualtat d’oportunitats.

La donació és un gran acte de generositat i solidaritat: fes-te donant i salva vides.