Quins són els nous factors de risc cardiovascular?

nuevos_frcv_soledad

Les malalties cardiovasculars són la primera causa de mort per malaltia a Espanya, per sobre fins i tot del càncer. Els factors de risc són variables que poden incidir de forma important en la probabilitat de contraure una malaltia cardiovascular. Si aquests factors es presenten combinats entre si, poden multiplicar el risc de tenir un accident coronari. Actualment, i a causa dels hàbits poc saludables, els que més preocupen són l'obesitat i el sedentarisme.

Tot i que els principals factors de risc cardiovascular són ja coneguts pràcticament per tots, estudis recents ens ofereixen dades sobre tres nous factors que també influeixen de manera directa en el risc cardiovascular i hi hem de prestar atenció.

1. L'aïllament social o la soledat

El primer que hem de puntualitzar és que l'aïllament social no és el mateix que viure en solitari voluntàriament i de forma feliç. S'estima que al voltant d'un 20% dels espanyols de més de 18 anys viu sol, dels quals 1.800.000 són persones majors de 65 anys. En l'actualitat, la solitud s'ha convertit en un dels problemes socials de més rellevància en la tercera edat per les seves repercussions emocionals i físiques. I és que quan una persona viu sola, a més de tenir sentiments de tristesa i depressió, sol prestar menys atenció a la seva cura i salut personal: sol fumar més, tenir una alimentació menys saludable i fer menys exercici.

Un estudi de la Universitat de York (GB) de fa uns quants anys va revelar que les persones que viuen soles tenen un 30% més de risc de tenir una afecció cardiovascular. I la revista Heart ha publicat recentment un nou estudi de la universitat de Hèlsinki, sobre una mostra de 480.000 ciutadans d'entre 40 i 69 anys durant set anys, en què es mostra que l'aïllament social, la soledat o tots dos en conjunt agreugen el risc de tenir un primer atac cardíac o un primer accident cerebrovascular, independentment de la presència d'altres factors de risc. Les conclusions són clares: la solitud per si sola ja és un factor de risc cardiovascular independent a l'hora de tenir un primer infart o ictus, sobretot entre les persones amb patologia cardiovascular preexistent.

2. La disfunció erèctil

nuevos_frcv_disfuncion_erectil

La disfunció erèctil no afecta únicament l'esfera anímica del pacient, sinó que també pot tenir una importància física destacable. Els estudis publicats en revistes mèdiques han constatat que aquesta disfunció és un factor de risc que prediu esdeveniments cardiovasculars futurs, sobretot si es produeix abans dels 60 anys. I és que la disfunció erèctil, en la major part dels casos, es produeix per una alteració en els vasos sanguinis de la zona, que queden obstruïts. I como que no hi pot arribar la sang, es dificulta la funció hidràulica pròpia de l'erecció. Per aquest motiu un alt percentatge de pacients amb malaltia coronària també pateix de disfunció erèctil.

Habitualment, aquesta disfunció precedeix el desenvolupament d'angina de pit uns dos o tres anys, i l'aparició d'esdeveniments cardiovasculars entre tres i cinc anys. Aquesta diferència de temps s'explica fonamentalment perquè la mida de les artèries del penis és menor que les del cor, cosa que fa que quedin afectades primer, i per això la disfunció erèctil succeeix anys abans. Encara que normalment sigui una qüestió que sol quedar en la intimitat de la parella, és recomanable parlar-ne amb el nostre metge.

3. El perímetre abdominal

nuevos_frcv_perimetro_abdominal

Aquest factor de risc cardiovascular no es refereix al pes en si mateix, sinó al diàmetre de la cintura. Diversos estudis han demostrat que un excés de greix concentrada a l'abdomen (obesitat central) pot multiplicar per dos el risc de tenir una malaltia cardiovascular. Això és degut al fet que el greix acumulat al voltant d'alguns òrgans vitals (l'anomenat greix visceral), pot produir alteracions del colesterol, un increment dels triglicèrids, una pujada de la tensió arterial i un augment de la probabilitat de desenvolupar trombes i diabetis. Tots són factors que afavoreixen el desenvolupament de les malalties cardiovasculars.

Quin és el perímetre de cintura recomanable? Segons valors de l'OMS, el perímetre màxim ha de ser de 88 cm en les dones i de 102 cm en els homes. Quan aquests valors se sobrepassen hem de començar a prendre precaucions, ja que si el diàmetre abdominal supera en 14 cm aquestes mesures, augmenta un 40% el risc de tenir un problema cardiocirculatori.

Com es mesura el perímetre abdominal? Es pot fer fàcilment a casa: dret i en una postura alçada, agafant aire, deixant-lo anar i tot seguit mesurant la cintura a l'altura del melic.

Publicado el 12-12-2018
Facebook Twitter Google+ LinkedIn
FarmaCardio