El 1967 la UNESCO va proclamar de manera oficial el 8 de setembre com a Dia Internacional de l'Alfabetització, amb el propòsit de mobilitzar la comunitat internacional i fomentar l'alfabetització com a instrument de desenvolupament per a les persones i les societats. Només quan les persones obtenen coneixements poden actuar lliurement i de forma proactiva en els múltiples àmbits personals i socials i contribuir a la seva millora i desenvolupament.

Però avui en dia i a causa de les característiques pròpies del món digitalitzat, l'alfabetització s'entén, a més, com una cosa més enllà dels coneixements simples de lectura, escriptura i càlcul. És un mitjà d'identificació, comprensió, interpretació i comunicació adoptat també a través de multitud de textos que estan al nostre abast, rics en informació i en constant canvi i actualització.

La importància de l'alfabetització en salut (AES)

En el sentit de la salut, l'alfabetització és una cosa bàsica. Decisions tan simples com ara el que mengem, la manera en què ens vestim o com ens mobilitzem es troben fora de l'àmbit mèdic de la consulta i, en canvi, tenen una relació determinant amb la nostra salut i la nostra qualitat de vida. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) descriu l'AES com "les habilitats socials i cognitives que determinen el nivell de motivació i la capacitat d'una persona per accedir, a la informació, entendre-la i utilitza-la de forma que li permeti promoure i mantenir una bona salut".

Per aquest motiu, a més dels coneixements sanitaris bàsics, l'alfabetització és necessària a l'hora de tenir cura de manera efectiva de la nostra pròpia salut i d’optimitzar els recursos sanitaris. Per exemple, si un pacient amb diabetis no entén correctament en què consisteix la seva malaltia i quin és el seu paper a l'hora de tractar-la, aquesta empitjorarà i produirà patologies complementàries, cosa que li reduirà el benestar i qualitat de vida i li farà augmentar la despesa en recursos sanitaris. Per tant, nivells baixos d'AES en la població suposen un augment en la despesa sanitària per la inadequada utilització dels recursos disponibles, més hospitalitzacions i urgències mèdiques i una salut més precària a causa de la falta d'adherència als tractaments i a les mesures preventives.

La preocupació per aquest tema va fer que, durant el període comprès entre 2009 i 2012, es realitzés l’Enquesta Europea sobre Alfabetització en Salut, en què van participar 8.000 ciutadans de vuit països europeus, entre ells Espanya. El resultat va mostrar una escena poc favorable: la meitat dels enquestats presentaven nivells baixos d'alfabetització en salut.

El paper de l'AES en el desenvolupament social

L'alfabetització en salut, a més de promoure el nostre benestar, és un important motor de desenvolupament. Només a partir del coneixement es poden prendre decisions i adquirir destreses. I una persona alfabetitzada en salut serà el veritable motor de canvi dels sistemes sanitaris, perquè podrà demanar una medicina de qualitat, promoure polítiques saludables, utilitzar els serveis de manera més eficient i demanar una atenció més personalitzada. En resum, ciutadans i organitzacions sanitàries formaran part d'un mateix entorn en què tots dos interactuïn de forma eficient.

Els mitjans socials estan complint un paper determinant en aquest sentit, perquè possibilitan un canvi de concepte de la comunicació existent entre els professionals de la salut i la població. Mitjançant una comunicació i una interacció directa, es promou que les persones obtinguin els coneixements que facilitin la presa de decisions sobre la seva pròpia salut, de manera que es crea una medicina proactiva (i no reactiva com fins ara) on l’individu mateix té un paper en les estratègies de promoció de la seva salut i en la prevenció de malalties. El repte ara també és saber identificar les fonts fiables d'informació, realitzant un cribatge adequat entre la gran quantitat d’informació disponible.

Encara falta molt per recórrer en el camí de l'alfabetització en salut. S'han de promoure noves polítiques sanitàries que trenquin amb els cànons establerts i per a això els mateixos ciutadans i professionals sanitaris han de ser conscients del seu paper en aquest projecte. Però anem pel bon camí.