Per parlar de la qualitat del son, primer hem d'entendre com funciona el nostre organisme en aquesta activitat vital:
Els éssers humans mantenim un ritme biològic al nostre patró de son i vigília que és molt important per al desenvolupament d'activitats vitals com la regeneració cel·lular, l'activitat hormonal o el funcionament cerebral. És el que s'anomena el ritme circadià i constitueix el nostre rellotge biològic, que regula les funcions fisiològiques de l'organisme en un cicle de més o menys 24 hores i que sol dependre en gran part de les hores de llum diürna (vigília) i les hores nocturnes (son).
Si aquest període de descans no es respecta, el ritme biològic natural s'altera i poden donar-se alteracions en l'organisme, tant físiques com psíquiques.
Un exemple dels efectes de la interrupció del ritme circadià és l'anomenat "jet-lag". Quan viatgem grans distàncies modificant els fusos horaris, la majoria dels viatgers presenten símptomes de fatiga, desorientació i insomni.
Un estudi realitzat a la Universitat d'Oxford va posar de manifest que dormir poques hores o tenir un son en el qual s'interromp la sincronia amb el ritme circadià, augmenta el risc de presentar obesitat i de desenvolupar diabetis tipus 2.
Els científics van constatar que la interrupció perllongada del son normal i dels ritmes circadians afecten les cèl·lules del pàncrees encarregades de la producció de la insulina, resultant una acumulació de glucosa en sang.
Els subjectes que van participar en l'estudi també van mostrar una caiguda en el metabolisme basal (la quantitat d'energia que requereix l'organisme per sobreviure realitzant funcions bàsiques com respirar, bombejar la sang o sintetitzar hormones) que podria traduir-se en un augment de més de quatre quilos de pes a l'any.
Altres alteracions: el treball per torns
Un altre exemple de les conseqüències negatives per al cor de la interrupció del ritme circadià el trobem en les persones que treballen de nit o en torns rotatius. Els estudis reconeixen des de fa ja temps que el treball nocturn o per torns, redueix considerablement la qualitat del son, el que pot incrementar el risc cardivascular. De fet els resultats d'aquests estudis han mostrat que els treballadors per torns presenten una major predisposició a desenvolupar síndrome metabòlica, malaltia coronària i diabetis mellitus tipus 2 que els empleats amb torns diürns regulars.
La major part dels estudis científics per relacionar la mala qualitat del son amb la salut cardiovascular s'han centrat en l'insomni i l'apnea del son.
Insomni
L'insomni és un trastorn del son que es caracteritza per una dificultat tant per agafar el son, com per mantenir el son o per aconseguir una qualitat i una durada del son adequat per restaurar l'energia de l'organisme, almenys durant tres nits a la setmana durant almenys tres mesos.
Una anàlisi acumulatiu de diversos estudis va revelar que persones amb insomni presenten un 45% més de risc de desenvolupar o morir de malaltia cardiovascular respecte als que no presenten alteracions del son. Per tant, es va concloure que l'insomni està associat amb un augment del risc cardiovascular.
La Dra. Núria Paredes, del Centre Mèdic Mútua General de Catalunya, recomana tenir una bona higiene del son per evitar l'insomni:
Apnea del son (SAHS)
L'apnea del son és una malaltia obstructiva del son. Es considera que una persona pateix de la síndrome de sleep apnea quan presenta una mitjana de cinc o més pauses en la respiració per cada hora de son, que poden durar d'uns segons a minuts. Aquestes pauses es produeixen degut a un estrenyiment de les vies respiratòries altes durant el son.
Des de la Sociedad Española de Cardiología (SEC) s'indica que "són diversos els estudis que associen la síndrome d'apnees del son amb un augment del risc cardiovascular. S'ha demostrat una clara relació entre la SAHS i la progressió de la hipertensió arterial sistèmica, així com un augment del risc de patir altres malalties cardiovasculars importants, com la cardiopatia isquèmica, els accidents cerebrovasculars o les arítmies, fonamentalment la fibril·lació auricular."
Segons la SEC, "al obstruir-se la via aèria superior i produir-se la parada respiratòria, cau el nivell d'oxigen a la sang de les artèries. Això, entre moltes altres coses perjudicials, genera una descàrrega d'hormones de l'estrès (com adrenalina i noradrenalina), les quals provoquen pics d'hipertensió i taquicàrdia que porten a una situació d'estrès cardiovascular durant el son. Si això es produeix repetidament durant molt de temps pot tenir repercussions clíniques, com a desenvolupament d'hipertensió arterial, accidents cerebrovasculars, cardiopatia isquèmica o arítmies".
El Dr. Xavier Tarragó Tillo, especialista en Pneumologia del Centre Mèdic Mútua General de Catalunya ens ofereix alguns consells per evitar o moderar la síndrome de l'apnea del son:
Així que, com hem explicat, uns bons hàbits de son són tan importants com l'alimentació saludable o l'exercici físic a l'hora de prevenir malalties cardiovasculars. Intenta portar uns horaris regulars a l'hora de dormir, inclosos els caps de setmana, per evitar els desajustos. El cos i la ment t'ho agrairan!
Publicado el30-11-2016