El cos de la dona experimenta molts canvis durant l'etapa de l'embaràs, tant per fora com dins. Satisfer les necessitats nutricionals i de desenvolupament d'una nova vida en formació requereix una gran despesa d'energia, de manera que el cor ha de treballar més. A més, a mesura que l'úter creix, els pulmons i el cor tenen menys espai i el cor pot desplaçar-se una mica cap a l'esquerra, cosa que pot alterar-ne lleument el funcionament.
Durant aquest període, el flux sanguini de la mare s'incrementa fins a un 50% i la freqüència cardíaca pot augmentar entre 10 i 20 batecs per minut. És normal que el ritme elevat al qual ha de treballar el cor provoqui alguns símptomes freqüents, comara inflor de peus i de mans, hemorroides, cansament, palpitacions, taquicàrdia i fins i tot desmais.
Es considera que es produeix taquicàrdia durant l'embaràs quan la freqüència cardíaca és superior a 100 batecs per minut. És normal a partir del primer trimestre de l'embaràs i s'accentua durant el segon i el tercer, sobretot després de realitzar algun esforç o en estar tombades cap per amunt.
A més d'un augment del ritme cardíac, la taquicàrdia pot produir altres símptomes, com ara palpitacions (notar com el cor batega amb força), dolor al pit, dificultat per respirar o desmais.
Generalment les taquicàrdies durant aquest període són inofensives i per tant no cal alarmar-se. Però si es produeixen, sempre és convenient consultar amb el metge per determinar-ne la causa i, si cal, aplicar algun tractament. Per exemple, si està causada per alguna malaltia del cor o pulmonar.
Com ja hem explicat, en general no ens hem d'alarmar. Normalment sol desaparèixer de forma natural si ens relaxem i descansem de l'activitat que l'hagi produït. No obstant això, hi ha algunes pautes que ens poden ajudar a evitar-la:
