Dr. Eduard Homs | Cardiòleg del Centre Mèdic Mútua General de Catalunya
La Cardiologia, igual que les altres especialitats mèdiques, promou un estil de vida saludable que inclou la recomanació de l’anomenada dieta mediterrània i de la pràctica d’exercici físic regular. D’aquesta manera es pretén fomentar la prevenció de la cardiopatia isquèmica i per extensió de les altres malalties cardiovasculars com l’ictus i l’arteriopatia perifèrica amb més eficàcia i eficiència.
Per assolir aquesta fita, cal insistir -i molt- en la prevenció primària, abans que aparegui la malaltia, i que suposa actuar enèrgicament sobre els factors de risc cardiovascular que poden ser modificats com són el tabac, la diabetis, la hipertensió arterial, la hipercolesterolèmia, l’obesitat i el sedentarisme (en contraposició amb els factors de risc no modificables com l’edat, el gènere, la carga genètica i els antecedents familiars)
Tabac, principal factor de risc
El tabac representa -i de llarg- el principal factor de risc implicat en la malaltia cardiovascular i la seva supressió total comporta, entre altres beneficis, una reducció de més del 50% de la mortalitat després de sobreviure a un infart agut de miocardi. La probabilitat de desenvolupar cardiopatia isquèmica en les persones fumadores es triplica en comparació a la resta de la població general i la probabilitat de patir un infart agut de miocardi és directament proporcional al número de cigarretes fumades al dia i al número d’anys al llarg dels quals es manté aquest hàbit nociu. A més, el tabaquisme també afecta, i de forma molt clara, a la salut de les persones que no fumen però respiren un aire contaminat pel fum de les cigarretes: són els fumadors passius.
Així és que la millor estratègia preventiva rau en l’abstenció definitiva de l’hàbit tabàquic i, per tal de poder ajudar a les persones fumadores a assolir amb èxit aquest repte, és cabdal que rebin un suport mèdic i educatiu individualitzat, a més de recomanar la pràctica d’exercici físic i emprar la farmacoteràpia substitutiva de la nicotina de forma temporal en casos especials.
Hipercolesterolèmia
La hipercolesterolèmia (nivell elevat de colesterol en sang) no presenta símptomes clínics i per això cal establir el seu diagnòstic amb una analítica de sang per determinar els seus valors. Els nivells de risc per a la població general s’han establert per al colesterol total en > 240mg/dl, pel colesterol LDL (colesterol dolent) en >160mg/dl, pel colesterol HDL (colesterol bo) en <35mg/dl, en els homes, i en <40mg/dl en les dones i, pels triglicèrids en >200mg/dl .
La millor prevenció consisteix en mantenir una alimentació equilibrada i la dieta mediterrània és del tot idònia (peix, oli d’oliva, vegetals, llegums, cereals, hortalisses i fruites) perquè afavoreix el manteniment del pes corporal adient, ajuda a incrementar el nivell de colesterol HDL, alhora que disminueix el nivell de colesterol LDL. Si la dieta és insuficient, és disposa de un tractament farmacològic per ajudar al control de la hipercolesterolèmia.
Cal recalcar que la combinació d’altres factors de risc com la diabetis, la obesitat i el sedentarisme solen contribuir a augmentar els nivells de colesterol i de triglicèrids.
Finalment, recordar els molts avantatges de practicar una activitat física regular i aeròbica (adaptada òbviament a cada persona i a la seva capacitat funcional) com caminar o fer natació, perquè contribueix a la prevenció i tractament de les malalties cardiovasculars, millora la capacitat pulmonar, redueix les necessitats d’insulina en els pacients diabètics, disminueix els nivells de colesterol LDL i de triglicèrids, incrementa els nivells de colesterol HDL i normalitza les xifres de tensió arterial en els pacients hipertensos.
Publicado el20-01-2016
