Els canvis del cor durant l'embaràs

embaras_cor.jpg

El període gestacional comporta per a la dona un gran canvi fisiològic. Per desenvolupar i allotjar una nova vida i eliminar tots els residus que deixa aquest procés, el cos femení ha d'adaptar-s’hi fent un gran esforç afegit, sobretot en la funció cardiovascular. Tant el ritme cardíac com l’aparell circulatori pateixen fortes variacions que l'organisme ha d'assumir, de manera que durant tot l’embaràs cal cuidar-se i seguir un control mèdic estricte.

Quins canvis es produeixen en el cor durant l'embaràs?

El cor de la dona ha de respondre a les demandes que li fa el desenvolupament d'una nova vida al seu si, i per això li cal augmentar l’activitat. En un embaràs normal, solen produir-se diversos canvis cardiovasculars: en el cabal cardíac, en la pressió arterial i en la capacitat de distensió i contracció dels vasos sanguinis (en resposta a las variacions de volum i de pressió).

Augment del cabal cardíac. En l'embaràs, el cor ha de bombar més quantitat de sang per tal d’aconseguir una oxigenació adequada tant del fetus com de la mare. Si normalment l'organisme presenta un volum sanguini de 4 o 5 litres, el d'una gestant pot augmentar aproximadament en un litre i mig. Durant els dos primers trimestres el cabal cardíac va augmentant progressivament, fins a assolir el nivell més alt al voltant de la setzena setmana. Entre aquesta i la vintena, l’esforç que fa el cor pot arribar a superar en un 50% el valor anterior a l'embaràs i mantenint-lo elevat fins al moment del part.

Com que per a afrontar la necessitat d'un major volum sanguini, el cor ha de bategar més de pressa, l'augment del cabal cardíac va associat a l'augment de la freqüència cardíaca, fins i tot en estat de repòs: durant la gestació, el pols de la dona pot oscil·lar entre 60 i 90 batecs per minut (10 o 15 més de l’habitual).

Disminució de la pressió arterial. L'augment del nivell de progesterona durant l'embaràs provoca una relaxació de les parets de les artèries, de manera que la pressió arterial va experimentant una baixada progressiva fins a la setzena setmana. Al voltant de la vintena setmana és normal que torni a augmentar fins a recuperar el nivell anterior a l'embaràs. Al darrer trimestre pot produir-se una pujada excessiva de la tensió arterial, que pot ser merament gestacional i remetre després del part, però també pot esdevenir greu i ocasionar problemes per al fetus o per a la mare, com la preeclàmpsia. En general, el valor normal de la tensió arterial durant la gestació és inferior a 140/90 mmHg.

Durant l'embaràs també poden produir-se arrítmies, les quals, si no són derivades de patologies congènites, solen ser benignes i desaparèeixen després del part.

embaras_cor.jpg

La importància dels controls

La natura és sàvia i en condicions normals el cos femení està preparat per a afrontar tots aquests canvis que tenen lloc durant l'embaràs. De fet podríem dir que són força semblants a les alteracions cardiovasculars que experimenten els esportistes en els entrenaments intensius. En definitiva, aquesta sobrecàrrega pot, fins i tot, resultar beneficiosa per a la mare, en tant que la preparara per a resistir possibles problemes futurs del cor.

No obstant això, els controls són imprescindibles per a evitar complicacions, sobretot si hi ha antecedents, propis o genètics, de problemes cardiovasculars que podrien agreujar-se perillosament durant la gestació. Les dones embarassades, sempre, han de procurar de fer repòs, alimentar-se bé, fer una mica d'exercici per reduir les tensions i l’estrès i vigilar regularment la pressió arterial i la salut en general.

L'embaràs pot ser una de les etapes més boniques de la vida de la dona. Perquè tot vagi bé, cuidar-se durant aquests mesos val la pena. Publicado el05-05-2017
Facebook Twitter Google+ LinkedIn
FarmaCardio